Cultura i ciutat : segles XVIII/XX / Margarida Casacuberta i Rocarols, Joan Sala i Plana
Casacuberta i Rocarols, Margarida


Olot ; [Girona] : Ajuntament d'Olot : Diputació de Girona, DL 1998
99 p. : il. ; 24 cm (Quaderns d'història d'Olot, 10) 
ISBN 8472160629

Ciutat i cultura són dos termes indissociables, pràcticament una taulogia. Parlar de la construcció d'una ciutat, de la seva evolució i de la seva història vol dir parlar d'una lluita constant, sense treva, entre la raó i l'instint, entre la civilització i la barbàrie, entre la cultura i la natura. Per tal de guanyar aquesta batalla, l'individu es val de totes les armes que té a l'abast, especialment de l'art, de la literatura, de la història, de tots aquells instruments que li permeten d'interpretar i d'entendre la realitat i crear-ne una imatge que, al seu torn, pot arribar a tenir prou poder per transformar-la efectivament. Per això, parlar de la cultura a Olot des del segle XVIII fins al segle XX, que és el que pretén de fer aquest llibre, vol dir fer el seguiment d'aquesta lluita, analitzar els avenços i les marrades de totes dues parts i constatar que, per damunt de tot, una ciutat és una construcció cultural.

El Medi geogràfic / Margarida Castañer i Vivas, Obdúlia Gutiérrez i Jaramillo (coords.)



Olot ; [Girona] : Ajuntament d'Olot : Diputació de Girona, 1994
95 p. : il., map., gràf. ; 24 cm (Quaderns d'història d'Olot, 1) 
ISBN 8480670444

La Baixa Garrotxa o Plana d'Olot, situada al sud de la vall del riu Fluvià, presenta un paisatge suau, tot i que en destaca el Puigsacalm i les serres de Finestres, del Corb i de Sant Julià del Mont, que formen part del sistema transversal. Les línies de falles han afavorit la formació d'aquest relleu poc accidentat i l'obertura de valls prou amples que faciliten l'assentament humà. La plana d'Olot concentra la major part de la població de la Garrotxa, especialment a la capital comarcal, així com les activitats industrials i agrícoles, que juntament amb els principals eixos viaris ressegueixen la vall traçada pel riu. Olot esdevé així, un centre de mercat laboral i de serveis i un mode important de la xarxa de ciutats mitjanes de Catalunya. Aquesta subcomarca acull també una important zona volcànica que dóna uns trets molt característics i un atractiu considerable del seu paisatge.

Els Primers mil·lenis / Gabriel Alcalde i Gurt, Francesc Burjachs i Casas
Alcalde i Gurt, Gabriel


Olot ; [Girona] : Ajuntament d'Olot : Diputació de Girona, DL 1992
79 p. : il. ; 24 cm (Quaderns d'història d'Olot, 2) 
Bibliografia.
ISBN 8486377897

Les evidències arqueològiques obtingudes en excavacions metodològiques i les dades aportades per troballes aïllades permeten descriure i començar a caracteritzar el mode de vida i l'ocupació humana del pla d'Olot en cada període històric concret, des dels seus inicis fins al segle IX. L'evolució que ha experimentat el poblament de la zona en aquests primers temps, ha estat en part condicionada per les particulars característiques geogràfiques de la regió.

L'Època medieval / Xavier Puigvert i Gurt
Puigvert i Gurt, Xavier


[Olot] ; [Girona] : Ajuntament d'Olot : Diputació de Girona, 1996
99 p. : il.; 24 cm (Quaderns d'història d'Olot, 3) 
Bibliografia.
ISBN 8480670592

La documentació escrita permet reconstruir els aspectes principals del període de naixement i formació de la vila d'Olot. L'època medieval, delimitada per la primera referència escrita sobre el lloc i per la fi de la guerra civil del segle XV, fonamenta el creixement demogràfic i urbanístic de la vila. Com a resultat d'aquesta puixança, els habitants de la Vila Vella i la Vila Nova, els dos nuclis de l'Olot medieval, es distancien del conjunt de pagesos del terme i creen les bases d'una important activitat industrial. I és també el moment en què el Consell -el precedent de l'actual Ajuntament- fa les primeres passes, fruit de la lluita dels olotins pels seus drets polítics.

El Segle XVIII / Miquel Puig i Reixach
Puig i Reixach, Miquel


Olot : Ajuntament, DL 2002
105 p. : il. ; 24 cm (Quaderns d'història d'Olot, 5) 
ISBN 8493262404

La vila d'Olot constitueix un clar exemple de la vitalitat de les poblacions mitjanes de l'interior de Catalunya al segle XVIII. La seva població passà dels 4.350 habitants que tenia a l'inici de segle a 9.146 habitants el 1787, cosa que va comportar un gran creixement urbanístic. La gent d'ofici i del comerç va saber aprofitar la llarga tradició de les manufactures locals, centrades en el tèxtil i els curtits, per impulsar-les cap a nous mercats i productes (especialment amb la irrupció del cotó a partir del 1774), amb la contrapartida d'una progressiva proletarització dels jornalers i dels que no tenien recursos. En altres aspectes, són un llegat del segle XVIII les principals edificacions que donen identitat a la vila, i políticament, el segle va suposar la minva del poder baronial a mans de l'abat de Ripoll, i de la mateixa institució municipal, en benefici del poder reial.

La Restauració borbònica / Joan Barnadas i Puigferrer
Barnadas i Puigferrer, Joan


[Olot] ; [Girona] : Ajuntament d'Olot : Diputació de Girona, 2009
107 p. : il. ; 24 cm (Quaderns d'història d'Olot, 7) 
Bibliografia.
ISBN 9788493697433

Com el seu nom indica, la Restauració és una etapa de retorn al passat, un intent d'aigualir i esmenar la revolució liberal i democràtica duta a terme al llarg del segle XIX. Però va durar tants anys que també va acabar per ser una etapa de gestació de noves solucions als vells problemes (regionalisme, militarisme, revolució social, terrorisme...) i de fixació de nous objectius col·lectius (autogovern, democràcia, drets laborals...). Per a Olot, la Restauració és, sobretot, un període de creixement demogràfic, industrial i urbanístic, després de mig segle de guerres, revolucions i contrarevolucions que havien acabat per arruïnar i despoblar la vila. També són anys de molta conflictivitat laboral i lluita social, que varen originar la millora progressiva de les condicions de vida, els salaris i els drets polítics i socials del conjunt de la població.

Dictadura, República i Guerra civil / Jordi Pujiula i Ribera
Pujiula i Ribera, Jordi


[Olot] ; [Girona] : Ajuntament d'Olot : Diputació de Girona, 2005
105 p. : il. ; 24 cm (Quaderns d'història d'Olot, 8) 
Bibliografia.
ISBN 8493262455

Després de la dictadura de Primo de Rivera, amb la seva repressió obrerista i nacionalista, l'arribada de la República va obrir moltes espectatives a la societat olotina i produí un dels períodes de més activitat intel·lectual i política de la primera meitat del segle XX. Una etapa breu que, malauradament, la Guerra Civil i la revolució, i l'adveniment posterior de la dictadura franquista, varen estroncar. Amb tot, aquests anys conflictius i convulsos, carregats d'esdeveniments històrics, obriren les portes de la transformació ideològica i social que es produí al segle passat a Olot.

Els Segles XVI i XVII / Xavier Puigvert i Gurt
Puigvert i Gurt, Xavier


[Olot] ; [Girona] : Ajuntament : Diputació de Girona, 2010
99 p. : il. ; 24 cm (Quaderns d'història d'Olot, 4) 
Bibliografia.
ISBN 9788493805807

Després de la cruenta guerra civil catalana (1462-1472), Olot inicia un procés de reconstrucció que esdevé un dels períodes més fecunds de la societat vilatana. El govern municipal va assolir un alt grau d'autonomia que va permetre dotar la vila d'institucions polítiques pròpies, unes finances equilibrades, equipaments diversos i un creixement urbanístic controlat. La fortalesa de l'economia local, basada en la producció i la comercialització de manufactures de llana, pell i ferro, va atraure nous habitants i va situar Olot entre les principals poblacions catalanes. Les guerres contínues que van sacsejar les comarques pirinenques durant bona part del segle XVII van afectar directament el creixement de la vila, però tan sols van moderar-ne el ritme.

Entre liberals i absolutistes / Josep Murlà i Giralt
Murlà i Giralt, Josep


Olot ; Girona : Institut de Cultura de la Ciutat de Olot : Diputació Provincial de Girona. Estudis, Documentació i Informació, 2008
107 p. : il. ; 24 cm (Quaderns d'Història d'Olot, 6) 
ISBN 978-84-934999-5-2

Monografia divulgativa amb l'enfrontament entre els liberals i absolutistes com a teló de fons. Parla de les obres públiques (el pont de Sant Roc, la carretera de Girona, el Firal), la cultura (Joan Carles Panyó, els germans Estorch, Esteve Paluzie, la Filharmónica Olotense) o l'aparició de la primera capçalera de premsa local (La Aurora Olotense, el 1859). S'esmenta l'obscur tema de les execucions i narra l'última, efectuada a la ciutat pel sistema de la forca, el 1818, al prat de les Móres. També hi ha un capítol dedicat als projectes de ferrocarrils que es van discutir a mitjan segle XIX.